desencamar - verbu

Indicativu
Presente Pretéritu imperfeutu Pretéritu indefiníu Pluscuamperfeutu
desencamo
desencames
desencama
desencamamos
desencamáis
desencamen
desencamaba
desencamabes
desencamaba
desencamábamos / desencamábemos
desencamabais / desencamabeis
desencamaben
desencamé
desencamasti / desencamesti
desencamó
desencamemos
desencamastis / desencamestis
desencamaron
desencamara / desencamare
desencamaras / desencamares
desencamara / desencamare
desencamáramos / desencamáremos
desencamarais / desencamareis
desencamaran / desencamaren
Suxuntivu Potencial
Presente Pretéritu imperfeutu Futuru Condicional
desencame
desencamas / desencames
desencame
desencamemos
desencaméis
desencaman / desencamen
desencamara / desencamare
desencamaras / desencamares
desencamara / desencamare
desencamáramos / desencamáremos
desencamarais / desencamareis
desencamaran / desencamaren
desencamaré
desencamarás
desencamará
desencamaremos
desencamaréis
desencamarán
desencamaría
desencamaríes
desencamaría
desencamaríamos / desencamaríemos
desencamaríais / desencamaríeis
desencamaríen
Infinitivudesencamar
Xerundiudesencamando
Participiu
desencamáudesencamadadesencamao
desencamaosdesencamaes
Imperativudesencama
desencamái

Flexona como: falar

forma nominal : desencamadura

Esta palabra atópase en Diccionariu de la Llingua Asturiana