|
ortigar - verbu
Indicativu
|
---|
Presente
| Pretéritu imperfeutu
| Pretéritu indefiníu
| Pluscuamperfeutu
|
ortigo ortigues ortiga ortigamos ortigáis ortiguen
| ortigaba ortigabes ortigaba ortigábamos / ortigábemos ortigabais / ortigabeis ortigaben
| ortigué ortigasti / ortiguesti ortigó ortiguemos ortigastis / ortiguestis ortigaron
| ortigara / ortigare ortigaras / ortigares ortigara / ortigare ortigáramos / ortigáremos ortigarais / ortigareis ortigaran / ortigaren
|
Suxuntivu
| Potencial
| Presente
| Pretéritu imperfeutu
| Futuru
| Condicional
|
ortigue ortigas / ortigues ortigue ortiguemos ortiguéis ortigan / ortiguen
| ortigara / ortigare ortigaras / ortigares ortigara / ortigare ortigáramos / ortigáremos ortigarais / ortigareis ortigaran / ortigaren
| ortigaré ortigarás ortigará ortigaremos ortigaréis ortigarán
| ortigaría ortigaríes ortigaría ortigaríamos / ortigaríemos ortigaríais / ortigaríeis ortigaríen
|
Infinitivu | ortigar |
---|
Xerundiu | ortigando |
---|
Participiu | ortigáu | ortigada | ortigao | ortigaos | ortigaes |
|
---|
Imperativu | ortiga ortigái |
---|
Flexona como: fregar forma nominal : ortigazu, ortigatu Esta palabra atópase en Diccionariu de la Llingua Asturiana
|
OSLIN-AST
El corpus léxicu OSLIN-AST ye un conxuntu estructuráu de preseos
llingüísticos. Ta dirixíu al públicu en xeneral, pero tamién a la
comunidá científica, y pue usase como ferramienta útil pa toes aquelles
persones que trabayen cola llingua asturiana, o que deseen deprendela o
iguar dudes. Tolos conteníos d'esti sitiu actualícense de contino.
|