desarmar - verbu

Indicativu
Presente Pretéritu imperfeutu Pretéritu indefiníu Pluscuamperfeutu
desarmo
desarmes
desarma
desarmamos
desarmáis
desarmen
desarmaba
desarmabes
desarmaba
desarmábamos / desarmábemos
desarmabais / desarmabeis
desarmaben
desarmé
desarmasti / desarmesti
desarmó
desarmemos
desarmastis / desarmestis
desarmaron
desarmara / desarmare
desarmaras / desarmares
desarmara / desarmare
desarmáramos / desarmáremos
desarmarais / desarmareis
desarmaran / desarmaren
Suxuntivu Potencial
Presente Pretéritu imperfeutu Futuru Condicional
desarme
desarmas / desarmes
desarme
desarmemos
desarméis
desarman / desarmen
desarmara / desarmare
desarmaras / desarmares
desarmara / desarmare
desarmáramos / desarmáremos
desarmarais / desarmareis
desarmaran / desarmaren
desarmaré
desarmarás
desarmará
desarmaremos
desarmaréis
desarmarán
desarmaría
desarmaríes
desarmaría
desarmaríamos / desarmaríemos
desarmaríais / desarmaríeis
desarmaríen
Infinitivudesarmar
Xerundiudesarmando
Participiu
desarmáudesarmadadesarmao
desarmaosdesarmaes
Imperativudesarma
desarmái

Flexona como: falar

forma nominal : desarme

Esta palabra atópase en Diccionariu de la Llingua Asturiana