desentamar - verbu

Indicativu
Presente Pretéritu imperfeutu Pretéritu indefiníu Pluscuamperfeutu
desentamo
desentames
desentama
desentamamos
desentamáis
desentamen
desentamaba
desentamabes
desentamaba
desentamábamos / desentamábemos
desentamabais / desentamabeis
desentamaben
desentamé
desentamasti / desentamesti
desentamó
desentamemos
desentamastis / desentamestis
desentamaron
desentamara / desentamare
desentamaras / desentamares
desentamara / desentamare
desentamáramos / desentamáremos
desentamarais / desentamareis
desentamaran / desentamaren
Suxuntivu Potencial
Presente Pretéritu imperfeutu Futuru Condicional
desentame
desentamas / desentames
desentame
desentamemos
desentaméis
desentaman / desentamen
desentamara / desentamare
desentamaras / desentamares
desentamara / desentamare
desentamáramos / desentamáremos
desentamarais / desentamareis
desentamaran / desentamaren
desentamaré
desentamarás
desentamará
desentamaremos
desentamaréis
desentamarán
desentamaría
desentamaríes
desentamaría
desentamaríamos / desentamaríemos
desentamaríais / desentamaríeis
desentamaríen
Infinitivudesentamar
Xerundiudesentamando
Participiu
desentamáudesentamadadesentamao
desentamaosdesentamaes
Imperativudesentama
desentamái

Flexona como: falar

Esta palabra atópase en Diccionariu de la Llingua Asturiana