descontentar - verbu

Indicativu
Presente Pretéritu imperfeutu Pretéritu indefiníu Pluscuamperfeutu
descontento
descontentes
descontenta
descontentamos
descontentáis
descontenten
descontentaba
descontentabes
descontentaba
descontentábamos / descontentábemos
descontentabais / descontentabeis
descontentaben
descontenté
descontentasti / descontentesti
descontentó
descontentemos
descontentastis / descontentestis
descontentaron
descontentara / descontentare
descontentaras / descontentares
descontentara / descontentare
descontentáramos / descontentáremos
descontentarais / descontentareis
descontentaran / descontentaren
Suxuntivu Potencial
Presente Pretéritu imperfeutu Futuru Condicional
descontente
descontentas / descontentes
descontente
descontentemos
descontentéis
descontentan / descontenten
descontentara / descontentare
descontentaras / descontentares
descontentara / descontentare
descontentáramos / descontentáremos
descontentarais / descontentareis
descontentaran / descontentaren
descontentaré
descontentarás
descontentará
descontentaremos
descontentaréis
descontentarán
descontentaría
descontentaríes
descontentaría
descontentaríamos / descontentaríemos
descontentaríais / descontentaríeis
descontentaríen
Infinitivudescontentar
Xerundiudescontentando
Participiu
descontentáudescontentadadescontentao
descontentaosdescontentaes
Imperativudescontenta
descontentái

Flexona como: falar

forma nominal : descontentamientu, descontentadura

Esta palabra atópase en Diccionariu de la Llingua Asturiana