espedientar - verbu

Indicativu
Presente Pretéritu imperfeutu Pretéritu indefiníu Pluscuamperfeutu
espediento
espedientes
espedienta
espedientamos
espedientáis
espedienten
espedientaba
espedientabes
espedientaba
espedientábamos / espedientábemos
espedientabais / espedientabeis
espedientaben
espedienté
espedientasti / espedientesti
espedientó
espedientemos
espedientastis / espedientestis
espedientaron
espedientara / espedientare
espedientaras / espedientares
espedientara / espedientare
espedientáramos / espedientáremos
espedientarais / espedientareis
espedientaran / espedientaren
Suxuntivu Potencial
Presente Pretéritu imperfeutu Futuru Condicional
espediente
espedientas / espedientes
espediente
espedientemos
espedientéis
espedientan / espedienten
espedientara / espedientare
espedientaras / espedientares
espedientara / espedientare
espedientáramos / espedientáremos
espedientarais / espedientareis
espedientaran / espedientaren
espedientaré
espedientarás
espedientará
espedientaremos
espedientaréis
espedientarán
espedientaría
espedientaríes
espedientaría
espedientaríamos / espedientaríemos
espedientaríais / espedientaríeis
espedientaríen
Infinitivuespedientar
Xerundiuespedientando
Participiu
espedientáuespedientadaespedientao
espedientaosespedientaes
Imperativuespedienta
espedientái

Flexona como: falar