|
finsar - verbu
Indicativu
|
---|
Presente
| Pretéritu imperfeutu
| Pretéritu indefiníu
| Pluscuamperfeutu
|
finso finses finsa finsamos finsáis finsen
| finsaba finsabes finsaba finsábamos / finsábemos finsabais / finsabeis finsaben
| finsé finsasti / finsesti finsó finsemos finsastis / finsestis finsaron
| finsara / finsare finsaras / finsares finsara / finsare finsáramos / finsáremos finsarais / finsareis finsaran / finsaren
|
Suxuntivu
| Potencial
| Presente
| Pretéritu imperfeutu
| Futuru
| Condicional
|
finse finsas / finses finse finsemos finséis finsan / finsen
| finsara / finsare finsaras / finsares finsara / finsare finsáramos / finsáremos finsarais / finsareis finsaran / finsaren
| finsaré finsarás finsará finsaremos finsaréis finsarán
| finsaría finsaríes finsaría finsaríamos / finsaríemos finsaríais / finsaríeis finsaríen
|
Infinitivu | finsar |
---|
Xerundiu | finsando |
---|
Participiu | finsáu | finsada | finsao | finsaos | finsaes |
|
---|
Imperativu | finsa finsái |
---|
Flexona como: falar forma nominal : finsadura
variante ortográfica de : finxar Esta palabra atópase en Diccionariu de la Llingua Asturiana
|
OSLIN-AST
El corpus léxicu OSLIN-AST ye un conxuntu estructuráu de preseos
llingüísticos. Ta dirixíu al públicu en xeneral, pero tamién a la
comunidá científica, y pue usase como ferramienta útil pa toes aquelles
persones que trabayen cola llingua asturiana, o que deseen deprendela o
iguar dudes. Tolos conteníos d'esti sitiu actualícense de contino.
|