|
acreditar - verbu
Indicativu
|
---|
Presente
| Pretéritu imperfeutu
| Pretéritu indefiníu
| Pluscuamperfeutu
|
acredito acredites acredita acreditamos acreditáis acrediten
| acreditaba acreditabes acreditaba acreditábamos / acreditábemos acreditabais / acreditabeis acreditaben
| acredité acreditasti / acreditesti acreditó acreditemos acreditastis / acreditestis acreditaron
| acreditara / acreditare acreditaras / acreditares acreditara / acreditare acreditáramos / acreditáremos acreditarais / acreditareis acreditaran / acreditaren
|
Suxuntivu
| Potencial
| Presente
| Pretéritu imperfeutu
| Futuru
| Condicional
|
acredite acreditas / acredites acredite acreditemos acreditéis acreditan / acrediten
| acreditara / acreditare acreditaras / acreditares acreditara / acreditare acreditáramos / acreditáremos acreditarais / acreditareis acreditaran / acreditaren
| acreditaré acreditarás acreditará acreditaremos acreditaréis acreditarán
| acreditaría acreditaríes acreditaría acreditaríamos / acreditaríemos acreditaríais / acreditaríeis acreditaríen
|
Infinitivu | acreditar |
---|
Xerundiu | acreditando |
---|
Participiu | acreditáu | acreditada | acreditao | acreditaos | acreditaes |
|
---|
Imperativu | acredita acreditái |
---|
Flexona como: falar variante ortográfica de : acreitar Esta palabra atópase en Diccionariu de la Llingua Asturiana
|
OSLIN-AST
El corpus léxicu OSLIN-AST ye un conxuntu estructuráu de preseos
llingüísticos. Ta dirixíu al públicu en xeneral, pero tamién a la
comunidá científica, y pue usase como ferramienta útil pa toes aquelles
persones que trabayen cola llingua asturiana, o que deseen deprendela o
iguar dudes. Tolos conteníos d'esti sitiu actualícense de contino.
|